Revisió de la pel·lícula “In the Land of Saints and Sinners (2023)”
Després de llegir la descripció oficial, es pot formar la impressió equivocada que ens espera una història típica i pomposa sobre un heroi jubilat invencible que durant les pròximes hores i mitja lluitarà contra els dolents, protegint els indefensos habitants de la campinya britànica… En canvi, tenim davant una pel·lícula emocionalment complexa i seriosa, amb un argument prou senzill, però amb uns paisatges èpics de la costa atlàntica d’Irlanda com a fons.
Els esdeveniments de la pel·lícula comencen en una de les ciutats d’Irlanda del Nord el 1974 i continuen en un petit i pintoresc poble de Glencolmkill al comtat de Donegal a la República d’Irlanda d’avui en dia. Cal destacar que el rodatge de la pel·lícula es va fer en aquesta àrea i a Dublin, ja que això és bastant inusual en l’època de la popularitat de les tecnologies CGI (Imatgeria Generada per Computadora). El seu estrena es va realitzar en el marc del 80è Festival Internacional de Cinema de Venècia el 2023. Per comprendre millor l’argument i el context, val la pena conèixer de manera general la història d’Irlanda del Nord per entendre les raons del conflicte i quina era l’activitat de l’Exèrcit Republicà Irlandès (IRA).
Ja des dels primers fotogrames de la pel·lícula, es pot sentir una atmosfera especial que ens submergeix a la dècada dels 70 del segle XX. Edificis de maons vermells, esglésies gòtiques, tanques de pedra amb un aparell “sec”, cases amb teulada de canya, interiors foscos i utilitaris, elements de la vida social de la comunitat local, tot això acompanyat d’una banda sonora musical de qualitat. Es mereixen una atenció especial els cotxes: des de les raritats britàniques Wolseley Hornet Mk3 i Triumph 2000 fins a la francesa Citroën DS23 Pallas o fins i tot la nord-americana Ford Capri 3000. No només completen la imatge general amb la seva estètica, sinó que el seu model i color tenen una certa importància per al desenvolupament de l’argument. Al mateix temps, les tecnologies de rodatge modernes permeten filmar els paisatges locals des d’una perspectiva especial: des d’una imatge idíl·lica de les verdes valls amb una xarxa de carreteres ramificades fins a la costa rocosa atlàntica amb platges solitàries.
Es podria fer molta ironia sobre la varietat de papers i gèneres als quals s’ha unit Liam Neeson al llarg de la seva prolífica carrera, però no es pot negar una cosa: la seva habilitat actoral, la capacitat de transformar-se en el seu personatge, de retratar no només l’aparença, sinó també el seu estat emocional. Finbarr Murphy està en una etapa de repensar la seva biografia, reflexionant i posant en dubte les decisions preses anteriorment, intentant moure’s en una altra direcció. No deixa indiferent la seva ingenuïtat sentimentalistat en alguns moments, com quan compra llavors a la botiga o quan intenta fer la seva cara més amable mirant-se al mirall. D’una banda, és sever i organitzat, de l’altra, té una aparença lleugerament desordenada que de certa manera reflecteix el seu món interior, ple d’incerteses i ambiguïtats. Finbarr Murphy pot ser fred i implacable “al treball”, però tracta als nens i als animals amb compassió i empatia. També és interessant com Liam Neeson intenta pronunciar el cognom “Dostoyevsky”, ja que el seu personatge encara gaudeix llegint llibres, i la novel·la “Crime
and Punishment” troba el seu lloc en una de les trames.
Entre els personatges secundaris destaca brillantment el “company de feina” del protagonista, Kevin Lynch, interpretat amb entusiasme per Jack Gleeson. Amb una mirada malaltissa, comportament ocasionalment nerviós, actitud lleugera i despreocupada pel treball de sicari, aquest home amb una destinació difícil escolta música de qualitat en vinil i somia en convertir-se en lliure per començar una nova vida a la assolellada Califòrnia. Doireann McCann, interpretada per Kerry Condon, també és carismàtica, encapçala el grup de representants de l’IRA i combina qualitats de lideratge contundents amb un sistema de principis morals peculiar.
Malgrat tots els atributs propis d’un autèntic thriller criminal, la pel·lícula inclús té una línia romàntica, destinada a recordar que mai no és massa tard per començar alguna cosa nova si hi ha parts interessades.
Una de les escenes finals en un pub, realitzada en estil similar al clàssic wèstern nord-americà, causa una bona impressió, tot i que l’ús actiu de productes de la companyia italiana “Beretta” torna l’espectador a Europa dels anys 70. Contràriament a les expectatives subconscients, el clímax de la trama hauria de ser considerat no pel llarg tiroteig al pub, sinó per una breu i significativa conversa a l’església gòtica.
És interessant que algunes escenes de la pel·lícula es desenvolupin en el fons d’un partit de futbol, però no un de corrent. A la imatge, es mostra el futbol gaèlic, un esport popular a Irlanda en el qual es permet jugar amb les mans en determinades zones del camp.
Conclusió
“In the Land of Saints and Sinners” és una pel·lícula amb molts sentits, preguntes serioses i respostes complicades, recomanable per a una visualització tranquil·la i reflexiva amb una immersió en l’atmosfera a la qual els creadors han dedicat molta atenció i esforç. La pel·lícula té el seu propi eslògan oficial, però la quintessència de la moral de la pel·lícula podrien ser les paraules que Finbarr Murphy diu a una petita nena anomenada Moira: “Prendre’s cura d’algú és bo, fins i tot quan fa mal, però això et fa una persona”.