El treballador romanès, Matthias, treballa com a obrer d’escorxadors a Alemanya. Un dia, durant una pausa, xiula el cap al seu supervisor, que l’insulta anomenant-lo gitan lazy. Sense esperar el seu acomiadament, Matthias torna al seu poble natal a Transilvània. Allà, troba una esposa no estimada, una amant estimada, un pare greument malalt i un fill petit que va presenciar alguna cosa tan aterridora al bosc que va deixar de parlar. Matthias ha de fer front a tot això i, d’alguna manera, reconstruir la seva vida, però al poble no hi ha oportunitats laborals. Tot i que hi ha vacants a la fleca local, ningú es presenta a causa dels baixos salaris. En resposta, els propietaris de la fàbrica contracten immigrants de Sri Lanka, provocant un escàndol que enfronta tot el poble contra els recém arribats.
La pel·lícula està dirigida per Cristian Mungiu, un representant de la anomenada “Nova Onada Romanesa”. Després de veure la seva pel·lícula anterior, “Graduació”, sembla que la seva trucada preferida és embellir la trama amb complicacions que, tot i afegir aparentment tensió, no impacten significativament en la història. En aquesta pel·lícula, presenta un drama clar sobre la xenofòbia però inexplicablement afegeix un element místic relacionat amb el silenci del fill de Matthias i un final ambigu que em va deixar perplex. No obstant això, aquests elements no resten impacte a la impressió general de la pel·lícula; la vaig gaudir de tota manera. La pel·lícula retrata eficaçment la natura hipòcrita de l’odi cap als immigrants: els vilatans exigeixen l’expulsió d’immigrants innocents, però ells mateixos treballen massivament a Alemanya, Polònia i altres països com a “forasters”. Aquest complex es podria traslladar fàcilment a la nostra pròpia realitat. La escena on els vilatans expresen les seves queixes contra l’alcalde durant una reunió comunitària és increïblement familiar, com si llegís comentaris en un fòrum rus.
El director evita emetre judicis clars. Els srilanquesos es mostren com a persones amigables, i les perspectives dels locals també són comprensibles, o almenys es pot intentar comprendre-les. La pel·lícula es desenvolupa sense esforç i agradablement, amb problemes socials que semblen dissoldre’s en una narrativa pausada sobre la vida quotidiana i les costums dels transilvans, que, malgrat ser part de Romania, roman un lloc distincte i bonic. La temàtica musical presa de “Love Mood” de Karavaev mereix una menció especial, guanyant als creadors dos punts addicionals, un per la melodia i un altre per l’audàcia amb què se l’han apropiat. IMDb (7.2)